4
3

EDUCERE

L'escola es va convertir ràpidament en un
important centre pels activistes de Nova York.
Les classes d'adults
van ser particularment
populars. Robert Henri
i George Bellows hi
van ensenyar, i Man
Ray va ser un dels
primers estudiants.
Escriptors i activistes
com Margaret Sanger,
Jack London, Upton
Sinclair i Elizabeth
Gurley Flynn hi van
Harry Kelly, 1945
donar conferències.
En 1912, l'escola es trasllada de nou, al carrer
107, al barri de Harlem. El 1913 Will Durant va
marxar per perseguir altres interessos i Cora
Bennett Stephenson es va convertir en
directora.
Els moviments obrers eren molt actius a
principis del segle XX a Manhattan, i tal com
l’activitat del moviment obrer va anar creixent i
desenvolupant-se, faccions del mateix van
esdevenir més militants. Així va ser que en 1915
un grup de persones lliurement associades amb
el Programa d’Educació d'Adults de l'Escola
Moderna va tractar de construir una bomba
destinada a la mansió de John D. Rockefeller
situada a Manhattan.
La bomba va esclatar abans d'hora i això va
servir d’excusa a la policia per endegar
registres i batudes al si del moviment
anarquista i obrer.
Es va decidir que aquest entorn hostil no era un
bon lloc per a una escola, i Harry Kelly, Leonard
Abbott i Joseph Cohen i José es van posar a fer
els arranjaments necessaris per traslladar
l'escola fora de la ciutat de Nova York. Van
formar l'Associació de la Colònia Ferrer per a
comprar la terra. Van trobar 68 acres de terra
(cada acre són un 4.050 m ) en Piscataway,
New Jersey, que incloïen un graner i la granja.
2

STELTON
La colònia Stelton era
única entre les colònies
anarquistes de l'època,
de fet a tot el món, pel
fet què, per primera
vegada, una colònia
havia estat fundada al
voltant d'una escola.

D'altra banda, l'escola comptava amb grups molt
més diversos diversos del que era habitual: es
reunien persones immigrants i nadius/ves,
intel·lectuals i treballadors/es manuals, en un
mateix escenari.
Els primers habitants de la colònia duien una
existència espartana mentre es construïen les
vivendes. Els primers habitatges no tenien
electricitat, ni calefacció, ni canonades. Cap a l'any
1919 unes 100 famílies posseïen terres a la
colònia, 20-30 dels quals hi vivien tot l'any. Les
precàries condicions generals van donar lloc a
una important inestabilitat i rotació de les
persones que s’havien d’encarregar del projecte
educatiu. L'escola va passar per quatre
directors/es en el seu primer any d’existència.
Bobby i Deedee Hutchinson, encara que veiem
com un obstacle les condicions d’Stelton,
compartien el somni d’obrir la seva pròpia escola,
i així ho van fer, l’Escola Moderna d’Stony Ford,
Nova York. Henry Schnittkind, un doctorat
d'Harvard, va marxar perquè la seva esposa no
podia adaptar-se a les condicions de vida d’Stelton.
Van portar Abe Grosner d'una Escola Moderna de
Filadèlfia per exercir el càrrec de director fins a
l'arribada de William Brown Thruston en la
primavera de 1916. Brown era un socialista amb
una llarga experiència dirigint escoles modernes.
Brown va guiar l'escola durant gairebé un any
abans d’anar a treballar en d’altres projectes. Jim
i Nellie Dick van arribar i van prendre el timó en el
1917.
L'escola aviat va tenir 30-40 alumnes interns, a
més dels que vivien a la colònia amb les seves
famílies i els estudiants que viatjaven cada dia a
l'escola. La granja va ser convertida en un
dormitori per allotjar a aquests estudiants interns.
Una de les primeres coses que van fer els Dick a
la seva arribada va ser millorar les condicions de
la "Casa de la Vida". Una certa divisió de funcions
es va imposar. Mentre que “el gran Jim” tractava
de millorar les instal·lacions escolars, Nellie es va
fer càrrec de l'escolarització dels nens i les nenes.
Els Dick van marxar en 1924 per obrir una nova
escola a Mohegan, Nova York, deixant l'escola a
les capaces mans d'Elizabeth i Alexis Ferm, que
havien compartit les tasques de director de
l’escola des de mitjans 1920. Mentre que Jim
Dick s'havia ocupat dels temes més acadèmics,
els Ferm es van dedicar a promoure el treball més
creatiu i van emprendre la construcció de
diversos tallers. Aquests tallers els van portar al
desenvolupament de The Voice of Children (La
Veu Dels nens/es, una revista escrita, produïda i
impresa pels nens i les nenes de l'Escola Stelton.
23