4
3

EDUCERE

Doncs, bé, per obrir una escola privada és
necessari tenir un director "acreditat" i si un
professor que ve de l'escola pública es
converteix en director d'una privada, perd el
seu lloc... i com no li podem pagar, no podem
obrir. Els representants de l'escola de l'Estat
ens vigilen i vénen amb regularitat a l'escola,
per veure si estem cometent alguna
il·legalitat. De moment no hem trobat cap
solució, ja que no hi comptem amb suficient
suport de l'exterior (moviment alternatiu o
llibertari) per pagar un responsable
pedagògic.

BONAVENTURE UNA ESCOLA LLIBERTÀRIA

ANA: Com és la dinàmica pedagògica de
Bonaventure? Existeixen exàmens? Quines
assignatures es cursen?
Bonaventure: Bonaventure funciona sobre el
model de classe única de la pedagogia
Freinet, barrejant edats i nivells.

ANA: Que més feu a l'escola?
Bonaventure: Aquest any hi organitzem
cafès-filosòfics i animem una xarxa
d'intercanvi de coneixements. L'any vinent
inaugurarem sessions culturals: teatre,
música... Farem també cursos d'alfabetització
i organitzarem classes per persones joves
que ja no estan escolaritzades. També
animem un grup de reflexió sobre educació i
participem en treballs educatius francesos i
internacionals.
ANA: Teniu local propi?
Bonaventure: Si, tenim un edifici que vam
construir en menys de dos mesos, en una
acció col·lectiva llibertària internacional, on
cap dels/les participants sabia manejar una
pala. Això ens porta bons records! La caseta
té 100m², part del material (el primer
ordinador, la fotocopiadora i el microbús) va
ser comprat gràcies a les ajudes. I ens van
oferir molt de material. Tot és propietat
col·lectiva de l'associació.
L'escola està a l’illa d’Oléron, al departament
de la Charante Maritime, una ciutat de
20.000 habitants i una taxa de precarietat
elevada.
ANA: Financerament, com funciona
Bonaventure?
Bonaventure: La construcció de l'escola i la
seva habilitació van ser finançades a través
de la venda de parts de la propietat a 500
francs. Despeses pedagògiques, salaris,
electricitat... són finançats a través d'ajudes
(comptes de suport, donacions...) i a través de
la venda de productes de Bonaventure
(fulletons, llibres, enganxines, creacions dels
nens i nenes, cartells...). L'escolarització és
gratuïta, només és obligatòria l’adhesió a
l'associació.

L'escolarització es duu a terme sobre la base
dels ritmes d'aprenentatge fonamentals de
les nenes i nens. Cada cicle treballa amb
projectes elaborats conjuntament per els
nens, nenes i edudadors/es, com un
contracte. Durant i al final de cada contracte,
existeixen auto-avaluacions que són
realitzades pels propis alumnes i per cada
grup de treball. L'escola, en conjunt, s’avalua
permanentment a través del "A. G.", són
avaluats també externament per una
comissió anomenada "de mirada exterior",
formada per sociòlegs, psicòlegs,
professors/es... que simpatitzen amb el
projecte, però no participen directament del
mateix.
La distribució horària es fa cursant matèries
"tradicionals" al matí i activitats artístiques,
esportives, manuals... a la tarda.
La participació en la vida institucional de
l'escola i la seva gestió (autogestionària)
formen part del procés educatiu (après de la
convivència) i per això, se sotmet a l'avaluació.
El curs escolar, així com la vida a l'escola,
s’efectua al ritme d'acompanyament, d'ajuda
mútua. Com a part dels projectes,
Bonaventure efectua regularment visites a
diferents estructures (agrícoles,
econòmiques, culturals, socials...) alternatives.
Al final del període a la nostre escola,
Bonaventure prepara als nens i les nenes per
a l'entrada a l’escola oficial i, en cas de que la
criatura marxi abans, se la prepara per a la
tornada a la norma escolar.
ANA: Utilitzen la televisió, l’ordinador,
internet... com a eines pedagògiques?
Bonaventure: No gaire. Només per a treballs
15