Assaig General
GRAELLS. — Així, aquesta declaració anava de debò? Us heu promès? Vosaltres dos? Tu i tu? Renoi!
I que ho portàveu amagat! Però, en fi, que tot sigui per bo. Vull que la meva felicitació sigui la
primera. (Els estreny la mà.) Ah! I ara sí, que ja ho entenc!
(Tots riuen.)
ROSER. — Gràcies, senyor Graells.
ENRIC. — Moltes gràcies,
(Del cafè apareix en TUBAU. Ve molt excitat.)
TUBAU. — Senyor Graells! Senyor Graells!
GRAELLS. — Què et passa ara, a tu?
TUBAU. — Ai, senyor Graells! Una gran notícia! (S’empassa la saliva.) Una gran notícia!
GRAELLS. — Digues: quina és aquesta notícia?
TUBAU. — Ai, senyor Graells! Que no sé ni com començar. Ai, que no sé com dir-li...!
GRAELLS. — Acaba!
TUBAU. — Que han telefonat de casa seva...
GRAELLS. — Ai, Déu meu! Què hi passa a casa? Digues. Alguna desgràcia! S’ha calat foc?
TUBAU. — Ui! Si només, fos un incendi, rai! Es que gairebé no m’atreveixo. Jo era al cafè i ha
telefonat la seva cu... cunyada.
GRAELLS. — I què ha dit?
TUBAU. — Que li donéssim l’encàrrec que corres tot seguit a casa seva. Que, quan vostè se n’ha anat,
la seva senyora encara no...
GRAELLS. — Encara no, què?
TUBAU. — Encara no estava llesta! que després...
GRAELLS. — Una altra noia?
TUBAU. — Sí, sí! Vull dir, no, no! Una altra noia, no! (Pausa.) Un noi!, senyor Graells! Un noi!
GRAELLS. — (Serè.) No m’enganyes? Es cert?
TUBAU. — (Molt excitat.) Li ho juro senyor Graells, li ho juro: Un noi!
GRAELLS. — (Perd la serenitat.) Un noi!
(Se l’hi pleguen les cames, i sinó es per en TUBAU i la LLUÏSA que el subjecten, cau en rodó a terra.)

42