Diari de Terrassa %JTTBCUF

EF
KVOZ
EF


/07¢
$0/$634
%&
3&-"54
#3&64

TERCER
PREMI
CATALÀ

Els carrers de la ciutat

L

ES campanades de la catedral m’empenyien carrer amunt quan una
presència darrere meu va inquietar-me. Vaig copsar un individu de mitjana
edat, prim, llargarut i amb barba densa que dissimulava mirant un aparador.
La indumentària, insuperable: pantalons curts, barret de platja i mocador al
coll. Era febrer.
Sent esquerpa de mena, el meu somriure em va sorprendre. Però em va esparverar més
l’home i la seva boca desdentada declarant-me amor etern aquell dimecres gèlid.
Davant aquella acció trobadoresca vaig etzibar-li amb sorna que no parlava amb
desconeguts. Vam esclatar a riure i va acompanyar-me fent camí mentre oferia danses
als déus.
En presentar-me com a nouvinguda a la ciutat, el barbut va esdevenir el meu guia: vam
visitar la casa d’un comte, l’hort d’uns frares, una casa modernista... I seguint els seus
passos, el desconegut va parlar-me de la seva passió per la pintura, per Lady Gaga i per
les dones en general. Va descriure com s’adormia despertant estrelles i com
l’emprenyava la veïna de dalt. També va ensenyar-me tres pedres que sempre duia a la
butxaca i que li donaven sort. No sempre, però.
Va haver-hi una vegada que aquells amulets no van ser suficients per atrapar l’amor
d’una cambrera. Ella no l’estimava però al pintor això no l’importava, en tenia prou
amb el seu d’amor. Un sentiment vibrant i colpidor que no va impedir la marxa sobtada
de la cambrera, que un bon dia va deixar-lo per sempre més sense el tallat. Malgrat la
tristesa del relat, ell contemplava cofoi un conjunt d’esglésies romàniques, acaronades
pels últims raigs del dia. De sobte, va aixecar el barret, descobrint una calvície
inesperada, i va acomiadar-se saltironejant.
I així va acabar la passejada amb un excèntric somiatruites, la identitat del qual vaig
descobrir, casualment, al dia següent. El diari local anunciava, inclement, el seu traspàs.
Era un artista molt popular, tenia un capgròs i una balada amb el seu nom.
Vaig guardar el diari i vaig sortir a passejar convençuda que els passos del meu
enamorat continuarien errant sense rumb pels carrers de la ciutat.

Sílvia González Martínez

7