Diari de Terrassa %JTTBCUF

EF
KVOZ
EF


/07¢
$0/$634
%&
3&-"54
#3&64

Camuflatge

E

N pujar al vehicle s’asseu al costat d’una noia que llegeix un llibre digital. De
manera mecànica intenta esbrinar-ne el títol, però constata que no és
possible. Aleshores la memòria el duu tres anys enrere, quan estudiava el
primer curs de la carrera i cada dia agafava aquesta mateixa línia d’autobús
per desplaçar-se a la facultat. Durant el trajecte molts passatgers, la majoria
estudiants, aprofitaven per llegir. Hi sovintejaven els texts de filosofia de lloms gruixuts i
d’autors com ara Nietzshe o Schopenhauer, que els seus portadors devoraven amb
aparent fruïció.
Aquest actual curs, abans d’iniciar-se les classes el seu pare li va regalar una voluminosa
antologia dels contes de Txèkhov, amb el suggeriment que avancés a poc a poc per
poder gaudir-ne millor els matisos. Ell es proposà d’anar-los descobrint durant el
recorregut diari en autobús de casa a la universitat. Ben aviat constatà, però, que els
estudiants més propers intercanviaven somriures còmplices i comentaris a cau d’orella
mentre assenyalaven discretament el llibre que sostenia entre les mans. Com que
l’avergonyia que poguessin pensar que es tractava de contes infantils, de tant en tant
alçava el cap i els clavava mirades incisives.
Una nit, l’àvia a taula explicà que a la seva època la gent folrava els llibres amb paper
d’embalar perquè no es fessin malbé les tapes originals, preservant de passada els seus
títols de mirades indiscretes. Aquest comentari va ser per a ell com una revelació. A
l’endemà va entrar en una llibreria de vell. En va sortir amb un exemplar de l’obra de
Heidegger “Ésser i temps” en la versió original alemanya, que tenia les mateixes
dimensions que el seu llibre de contes, les cobertes del qual va extreure per
intercanviar-les. Des d’aleshores, mentre sosté el llibre amb el gest greu i concentrat, a
dintre de l’autobús tot són mostres d’admiració per part dels seus veïns, als quals s’ha
habituat a observar de reüll, experimentant en fer-ho una satisfacció immensa.

Joaquim Valls Arnau

9