/07¢
$0/$634
%&
3&-"54
#3&64

Diari de Terrassa %JTTBCUF

EF
KVOZ
EF


Allò que el llac s’endugué

V

A conduir gairebé dues hores fins a arribar a peus del llac. El maleter estava
ple a vessar, fins i tot havia hagut d’utilitzar els seients de darrere per
transportar més caixes plenes de memòries. Va aparcar de cul al llac, a
escassos tres metres de l’aigua. Era un dia preciós, el cel lluïa blau i net, però
un vent tossut li feia voleiar sense pausa la seva llarga cabellera bruna. El
primer que va agafar del maleter i va tirar al llac va ser un àlbum de fotografies. Eren
imatges d’un viatge feia molts anys a Menorca. Se’ls veia joves, feliços, immunes al
desgast. No el va obrir per donar una última ullada, simplement el va llançar tan lluny
com va poder i va observar com el llac se l’empassava. Després va agafar el vestit de
núvia del qual havia estat tan orgullosa dotze anys abans, quan s’havia casat. Fet a
mida, de les millors teles. El va deixar reposar sobre la superfície aquàtica i va esperar
que la parsimoniosa corrent se l’endugués llac enllà. Va seguir dipositant objectes al
llac: les entrades al primer concert que havien anat junts, la handira que havien
comprat a la seva lluna de mel a Marrakesch, les flors que ell li havia comprat el dia
anterior per disculpar-se. Per últim, es va treure l’aliança del dit anular i la va llençar
amb totes les seves forces. Un soroll llunyà de glop d’aigua va anunciar que l’anell ja es
trobava camí cap el fons del llac. Va tornar al cotxe, però no el va engegar. Es va quedar
seguda al seient del pilot, rumiant amb què deixava enrere i què mereixia d’ara
endavant. Va agafar el retrovisor de l’interior del cotxe i el va recol•locar de tal forma que
veiés el seu propi reflex. El blau sota l’ull i la ferida en el llavi eren ja els únics records
que li quedaven d’ell.

Marc Cerrudo Boada