Diari de Terrassa %JTTBCUF

EF
KVOZ
EF


/07¢
$0/$634
%&
3&-"54
#3&64

M’enyoro

M

‘ENYORO.
Enyoro el rosegar dolç de les pomes. Regals. Enyoro el perfum del fenc i
l’escalf de l’estable. Enyoro les teves mans acaronant-me la crinera,
guaridores de tots els mals. Sí, les enyoro igual que els teus ulls i el teu
somriure, les teves paraules mentre raspalles el meu cos ara masegat i
castigat, no de vell encara. Enyoro aquells passeigs per la prada, aquell vaivé del meu
pas amb el teu pes lleuger enfilat al meu llom. Enyoro aquell esperar l’albada a prop del
foc, veient com encens els troncs, i revifen en l’aire, dansant sota els capricis del
firmament que ens mira. Tu cantes i jo renillo, alt i fort amb un retrunyi fins al cim, fins
a la lluna que espera amb un somriure les nostres odes.
Sí, t’enyoro, a tu! I m’enyoro a mi. Enyoro el meu cos ferm, la vida, la sang quan bull i
salta. Ara sóc orfe. Ara jec sense estable, sense recompenses, ni pomes dolces. Sense
lluna ni fogueres inoblidables. Enyoro el córrer desbocat pels singles, cavalcant,
respirant l’aire a glopades com si no hi hagués un demà, sense deixar cap sospir enrere.
Enyoro el córrer sense alè assedegat de llibertat. Deixa’m sortir de nou, deixa’m sentir el
mantell tou de fullaraca seca, deixa’m trepitjar amb les peülles el ferm de la terra i
aferrar-me de nou a la vida. Vull sentir la pluja, el vent i la gebrada. Deixa’m sortir de
nou, que moro d’enyorança.

Fina Joseph Caballé

11