Diari de Terrassa %JTTBCUF

EF
KVOZ
EF


/07¢
$0/$634
%&
3&-"54
#3&64

PRIMER
PREMI
CATALÀ

Sóc un bon professional

H

O explico perquè mai n’he parlat amb ningú i la veritat és que en tinc ganes.
Fer la feina tan ben feta i que ningú ho sàpiga, és una mica frustrant. Jo
n’estic orgullós dels meus treballs. Fa molts anys que m’hi dedico i mai he
tingut cap queixa. Ningú sap qui sóc, perquè en aquest ofici l’anonimat és
molt important. A mi em truquen a un telèfon que només faig servir una
vegada i un cop acabada la feina me’n desfaig.
Mai ningú ha sospitat que fossin assassinats. Com el cas de la senyora que en una
manifestació va caure i li van diagnosticar un atac de cor degut a l’emoció i al trobar-se
aixafada sense poder moure ni un dit entre tanta gent que l’asfixiaven. De fet, jo estava
al seu costat i la vaig punxar amb una agulla molt fina impregnada d’un verí d’aquells
que no deixen cap rastre i que en pocs segons paralitzen el cor.
Està clar que aquesta serà la meva última feina i és per això també que he decidit
escriure aquesta carta com una mena de testament. Tinc una malaltia incurable que
fins ara he anat trampejant amb alguns tractaments que no han donat resultat i el
metge ja m’ha dit clarament que tinc vida per un parell de setmanes.
L’anonimat també té algun inconvenient, com per exemple en aquest cas en que m’han
encarregat la meva propia mort. La persona que ho ha fet no coneix l’identitat del sicari,
però jo a ella sí. Però encara que em dol, perquè no m’ho imaginava pas que em volgués
tan malament, penso complir com el bon professional que sóc i fer veure que he tingut
un accident de cotxe. Fa dies que noto que no em funcionen els frens i ja no els he fet
arreglar.

Maria Celestina Hoste Aloy

5