•

Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica en l’àmbit energètic.

•

Educació, informació, sensibilització i conscienciació social i empresarial vers els
reptes energètics als que Catalunya ha de fer front.

•

Participació activa de la societat en el procés i en la presa de decisions.

•

Lluita contra la pobresa energètica.

La fiscalitat energètica i ambiental ha de tenir un paper important en aquest àmbit.
Així, una fiscalitat que gravi el consum d’energia en funció de les seves emissions contaminants i del consum energètic, en línia amb les propostes de la Unió Europea en
l’àmbit energètic, contribueix, per una banda, a fer un ús més eficient de l’energia,
orienta el ciutadà i les empreses en matèria de comportaments associats amb el consum d’energia i incrementa el nivell de participació de les energies renovables en la
producció d’energia, i per l’altra, permet que l’administració pública catalana disposi
de recursos addicionals per a finançar les seves polítiques energètiques.
Aquestes estratègies de fiscalitat energètica i ambiental es poden començar a articular a
partir de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, l’impost a les
emissions de NOx de l’aviació, l’impost sobre gasos i partícules de la indústria petroquímica i la generació elèctrica, que són tributs propis de la Generalitat de Catalunya
que graven els riscos per l’impacte i el dany eventual en el medi ambient, derivats de
l’activitat de producció d’energia elèctrica d’origen nuclear; la crema de combustible
d’aviació; la crema de combustibles fòssils en la generació elèctrica i el refinat de petroli
efectuats en el territori de Catalunya. Així, la recaptació obtinguda mitjançant aquestes
figures fiscals es podria destinar al desenvolupament de la nova política energètica, climàtica i atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya.
Per altra banda, en el context actual no es poden desaprofitar els mecanismes de finançament desenvolupats arran de l’aprovació de la Directiva Europea 2012/27/UE
d’eficiència energètica. Així, un altre fons actual de finançament de les polítiques energètiques catalanes poden ser el fons derivats de l’aplicació a l’Estat Espanyol d’aquesta
Directiva i, en concret, de la implantació del nou “Sistema Nacional de Obligaciones de
Eficiencia Energética” i la creació del “Fondo Nacional de Eficiencia Energética”.
La legislació estatal actual no contempla la intervenció de les Comunitats Autònomes
en el disseny i gestió d’aquest fons d’eficiència energètica, sinó que fixa un model centralitzat on el conjunt de competències són atribuïdes al Ministeri d’Indústria, Energia i
Turisme i a l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE). Malgrat això, en
el context polític actual és previsible que es pugui modificar el mecanisme de funcionament d’aquest fons, perquè les Comunitats Autònomes participin activament en el seu
funcionament i utilitzin els recursos econòmics d’aquest fons per desenvolupar algunes
línies d’actuació concretes de les seves polítiques d’estalvi i eficiència energètica.

54

Finançament de les polítiques públiques per a la transició energètica