cercles comarcals.pdf


Vista previa del archivo PDF cercles-comarcals.pdf


Página 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Vista previa de texto


-

Formació. S’encarrega de gestionar les Trobades i de generar eines per al debat; està a la disposició dels cercles per a atendre les
demandes.
Relacions polítiques amb altres col·lectius i organitzacions. No capacitat de negociació; només d’informació. No pot prendre acords.
Comunicació política: continguts i forma.
Dinàmiques, campanyes i propostes de treball per als cercles.
Elaboració de discurs.

4.- PRESA DE DECISIONS COL·LECTIVES.
- Els cercles locals (de poble, barri, ciutat o sectorials) són els espais de participació directa, l’expressió de la democràcia directa. Són els espais
més legítims per a la presa de decisions.
- Existeixen moltes qüestions que són comunes a tots els cercles. Per això coordinar-nos és una forma de ser eficients compartint recursos i
experiències. A més, existeixen moltes qüestions polítiques que van més enllà de l’àmbit local i engloben tots els cercles valencians. Molts són
els exemples: sense anar més llarg haurem de decidir si ens presentem o no a les eleccions a la Generalitat. Haurem de vore quina és la nostra
posició quan parlem d’infraestructures, quina és la nostra proposta de reforma fiscal, què fer amb el deute valencià o quin model educatiu
volem. També altres coses més properes, per exemple, sobre la Trobada de cercles. Per tant, existeix la necessitat de prendre decisions
col·lectives.
- Açò pot semblar una paradoxa: els cercles són els espais legítims de decisió, però alhora hi ha decisions que no poden ser preses per ells de
forma separada. Com prendre decisions col·lectives?
- La Coordinadora és l’espai on prenem estes decisions col·lectives. La proposta és la següent:
- Si són decisions menors, per exemple la data i continguts d’una Trobada, treballs de les comissions, campanyes concretes, etc.
l’Assemblea coordinadora (on participa gent de tots els cercles) té les competències per a aprovar-les. Si no hi ha consens entre els cercles,
caldria tornar les propostes als cercles, que tenen la última paraula.
- Si són decisions majors, per exemple el programa marc o la decisió de presentar-se a unes autonòmiques, haurem d’habilitar els
mecanismes per a que tota la gent dels cercles es pronuncie (via vot telemàtic, assemblees plenàries o ambdues vies). La Coordinadora en este
cas té competències per a debatre i construir una posició de consens, però no per a aprovar.