Catalunya - Finlàndia:
una breu comparativa

F

a uns anys vaig donar a
conèixer la formació de
bandes de núvols nocturns davant de la desembocadura del riu Llobregat,
núvols que fan que al Delta del
Llobregat hi plogui més que als
voltants, fenomen que vaig batejar
com a “l’anomalia pluviomètrica
del Delta del Llobregat”, i que ja
ha estat descrit en algun article
al Punt de Trobada. Amb el temps
he anat descobrint d’altres zones
de la Mediterrània on això també
passa. I fins i tot al Bàltic, allà en
forma de bandes de neu. Per tal
d’entendre millor aquests processos i poder comparar-los amb els
del Mediterrani, l’any passat vaig
passar dos mesos a Finlàndia, en
una estada de recerca a la Universitat de Finlàndia i el Servei Meteorològic finès. Els resultats que
vaig obtenir allà i la comparació
amb el que passa davant de la
nostra costa, ho deixo per a un altre Punt de Trobada. Aquí em centraré en algunes similituds que he
trobat entre els dues societats. Algunes d’aquestes semblances són
anècdotes simpàtiques. Altres, tenen una arrel més profunda.
1. Entre dos grans imperis. Finlàndia ha estat sempre sota el
domini de dos grans imperis,
que periòdicament s’han anat
alternant: Suècia i Rússia. De
fet Finlàndia es va independitzar no fa encara 100 anys, el
1917. Catalunya també ha estat
històricament entre dos grans
imperis, l’espanyol i el francès.
Ambdós països, tenen aproximadament el mateix nombre
d’habitants, al voltant dels 6
milions.
2. Bolets. Els finesos també són
uns bojos per anar a buscar bolets.

3. Llengua. Tot i que
Finlàndia és considerat un dels
països
nòrdics,
la llengua finesa
té una arrel totalment diferent a
la resta. Un suec,
un noruec o un
danès, es podrien
arribar a entendre, com poden
fer per exemple
un francès, un català, un italià o un gallec. Però
la llengua finesa té una arrel totalment diferent, provinent no
de la cultura víking sinó dels
Urals. Durant molts segles parlar finès ha estat vist com una
llengua de segona, una llengua
rural, poc culta, com en el cas
del català, que sovint ha estat
considerada com una llengua
de segona, més pròpia de l’àmbit rural... i només cal recordar les allò d’un membre del
govern espanyol de la transició “cómo van a impatir física
nuclear en catalán!”. En el cas
de Finlàndia, la llengua culta
sempre ha estat considerada el
suec, fins que fa menys de 100
anys un sentiment nacionalista
finès va col·locar aquesta llengua com a element de la cultura finlandesa.
4. Bilingües. Els finesos tenen
dues llengües oficials, el finés
i el suec... si, sí, la de l’antic imperi.... I és que per als finesos,
Suècia és el germà gran, i hi
tenen bones relaciones, contràriament del que passa amb els
russos. Fins al punt que en els
rètols, que sempre estan en bilingüe, allà on hi domina majoria de parlants suecs apareix

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 75 - Març 2014

primerament el suec i després
en finès, i viceversa.
5. Caràcter. Els finesos acostumen a ser introvertits, seriosos, estalviadors de paraules
(diuen que per això es van
inventar els SMS, per encara
haver de parlar menys), i treballadors. Tot plegat, com els
catalans si ens comparem amb
d’altres comunitats ibèriques.
6. Sant Joan. La revetlla del dia
de Sant Joan és també celebrada pels finesos, amb fogueres i
festa al voltant del foc, com els
catalans. Això sí, sense petards,
ja que són massa sorollosos...
7. Estònia. Si la costum del catalans ha estat anar al país veí
d’Andorra a comprar més barat, els finesos agafen sovint el
ferri i en un parell d’hores es
planten a Estònia, on passen el
dia i compren més econòmic,
sobretot l’alcohol.
8. Bandes de neu. El mecanisme
meteorològic que ens genera bandes de pluja nocturna
davant de les costes viladecanenques és el mateix que de
vegades forma bandes de neu
davant les costes fineses, deixant neu a la costa.
Jordi Mazon

2