Segons les declaracions del Sindicat, l’ingrés de terres en la Col·lectivitat Agrícola es produeixen per
diverses vies: lliurament de terres de manera voluntària per part del propietari o arrendatari atès
que el primer disposa d’altres terres que es reserva
per al seu manteniment i el dels seus familiars o bé
disposa d’altres mitjans per guanyar-se la vida; i,
en el cas dels arrendataris perquè passen a formar
part de la Col·lectivitat; embargament de terres perquè aquestes estan “abandonades” i la propietat
disposa de més terres o altres formes de viure; per
l’absència dels propietaris o el desconeixement del
seu lloc de residència; terres que es requisen directament a propietaris barcelonins perquè se suposen
“abandonades” i, finalment, també, es confisquen
aquelles terres els propietaris de les quals han fugit
o desaparegut en els primers dies de la revolució
(casos de Montserrat de Casanovas, Josep Feliu i
Gusiñé, Fernando García, Salvador Lluch, Francesc
Novell, Lluís Puigjaner o els Germans Gabrielistes).
Malgrat la justificació de l’abandonament de les
terres el caire ideològic i social de les confiscacions
queda al descobert quan en moltes de les declaracions es fa constar que el propietari de les terres era
un “individuo de cuidado” (Francesc Font), era de
“derechas” (Josep Bosch i Bonet, Joan Domènech o
Joan Pugés i Masellach), era un “individuo de ideas
poco favorable al Regimen actual” (Isidre Solina i
Canals), vivia en l’opulència i es considerava “uno
de los mas ricos de la ciudad” (Josep Deu i Castells).
També es requisen terres els propietaris de les quals
tenen botiga o comerços a la població, perquè la
Col·lectivitat entén que ja poden viure dels establiments comercials, i per tant no necessiten les terres,
casos com Eulàlia Domènech, Joan Mateu i Gorgas
o Jaume Pugés i Masellach, que a més a més és el secretari municipal; a banda que en altres coincideix
que a més de botiguers són, també, d’ideologia dretana, com són el casos de Roc Monmany i Pascual o
Josep Miernau.
A més de les terres, la Col·lectivitat Agrícola, dirigida per la CNT, en els primers dies de la revolució va
confiscar un solar i dues cases per a ús de la mateixa
Col·lectivitat. A Bernat Miernau, “(...) desaparecido
también en los primeros dias del movimiento” i
considerat com “(...) el jefe de totes les forces reacci-

Imatge comercial del propietari Roc Monmany en la dècada republicana. AMVA, Junta Local de Recuperació
Agrària.

onàries i el que havia dirigit les persecucions durant
el bieni negre”,3 se li va requisar un solar cobert del
carrer núm. 16 (carrer de Pi i Margall) 4 per a dipòsit
d’estris, materials i ferramenta de la Col·lectivitat,
així com també una casa al carrer núm. 1 (avinguda del 14 d’abril), núm. 28 per a ús de quadres de
cavalleries i garatge de carros per a la Col·lectivitat.
A la comunitat dels Germans de Sant Gabriel se’ls
confisca la casa del carrer núm. 1, 3 (mas de la Parellada) per a magatzem i oficines del sindicat, “(...)
propiedad de los frailes desaparecidos cuando se
inició el movimiento, la que fue incendiada”; es fa
constar que la Col·lectivitat s’ha gastat 22.000 ptes.
en concepte de reconstrucció de la casa. També es
fa constar que a la casa es van trobar armes i municions. Honestament, no creien versemblant que els
frares de Sant Gabriel disposessin d’armes i municions, a no ser que fossin escopetes de caça.
D’aquesta anàlisi podríem derivar la conclusió que
la col·lectivització de les terres no va ser tan profunda ni extensa com en un principi podria semblar
tenint en compte la situació revolucionària, si bé sí
que va tenir un caire ideològic evident dins del context de revolució i lluita de classes que va provocar
la insurrecció militar.
3 Bernat Miernau, d’Acció Popular Catalana –partit de
dretes català lligat a la CEDA, extrema dreta espanyola–
va ser alcalde de Viladecans entre el 20 de maig de 1935 i
el 18 de febrer de 1936, nomenat pel Governador General
Interí de Catalunya, en subtitució del govern de la Generalitat, empresonat pels fets d’octubre de 1934.
4 A partir del setembre de 1936, seguint la lògica de la
revolució transformadora de la societat, tots els carrers
de la ciutat es van numerar.

Relació de terres apropiades per la
Col·lectivitat Agrícola de la CNT de Viladecans, 1936-1937
Terres apropiades 1
7 mujades i 12 mundines
5 mujades
3 mujades

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 74 - Febrer 2014

Propietari dels bens 2
Josep Almirall (Viladecans)
Maria Almirall (Viladecans)
Josepa Amat (Barcelona)

15