1
2

EDUCERE – NÚM.4 - 2012

RESUM de les idees pedagògiques de la
pròpia Pepita, una de les fundadores de
l’escola.
“Paideia és un col·lectiu autònom, amb un
plantejament i una vivència en l’ètica de
l’anarquia, subjecte als canvis constants que
requereix l’evolució humana.
L’autogestió educativa suposa la realització
de l’aprenentatge individual i col·lectiu
directament realitzat pels grups i comunitats
naturals, sense tutela estatal ni expropiació
privada alguna. Directament realitzat per les
persones que configuren la comunitat
educativa-vivèncial: alumnat, pares-mareseducadors/es, ex alumnes, i amics i amigues
i persones d’ideologies afins. Això suposa un
grup de persones creadores d’una força
unificadora que es basa en la creativitat i en
els acords mutus als que constantment
arriben. Per anar configurant-se com un
col·lectiu llibertari, autodeterminat i
autoregulat.

Practicar i
defensar els
valors de
l’Anarquia: la
igualtat, la
solidaritat,
la llibertat
responsable,
l’ajut mutu,
la justícia i
la recerca
constant de
la felicitat.

L’escola autogestionària
resol la dicotomia entre
escola privadaconfessional i escola
estatal, ambdues
mediatitzades i
mediatitzadores d’un
sistema personal i social
capitalista i filo feixista.
Com escola
autogestionària s’oposa a
la uniformitat i a la
burocratització creixent
que promou la
estatalització de
l’educació i
l’ensenyament. Suposa
una participació
igualitària, sense lucre, ni
especialistes
privilegiats/des.

Un dels seus objectius és no servir ni al
capitalisme privat ni a la burocràcia estatal.
Un altre és retornar als seus protagonistes
l’elaboració del procés cultural realitzat
entre tots/es, excloent qualsevol privilegi.
L’educació autogestionària es basa en la

unió indissoluble de treball i investigació, joc
reflexió, teoria i pràctica, activitat manual i
intel·lectual, experiències i vivències
personals de qualsevol tipus i catartització
de les que són negatives al procés de
maduració personal i col·lectiva.
Educació que s’oposa a: Educacions
classistes, productivistes, competitives,
discriminadores, castradores.
Ja que propugnem una educació INTEGRAL I
IGUALITÀRIA.

Aquesta educació llibertària es basa en l’ajut
mutu, per a estimular i acceptar la diversitat
i la creativitat de cada persona. La riquesa
de diferències individuals s’oposa a
l’uniformisme de la producció en cadena, la
massificació i robotització dels grups
humans.
La iniciativa personal, i no el sotmetiment a
l’autoritat, ha de sustentar la dinàmica
educativa, eliminant adoctrinaments basats
en l’autoritat de qui els indueix.
La funció d’els/les educadors/es serà la de
fer sentir la necessitat de recuperar i
enriquir la curiositat envers el món i envers
les persones i les seves formes de
comunicació, pensament i interessos. La
iniciativa personal i no el culte a l’autoritat
ha de fonamentar la interrelació cultural i
educativa.
Així s’acabarà amb la designació de
qualsevol paper autoritari i el sotmetiment a
ell. L’educador o l’educadora serà tot aquell
o aquella que senti la necessitat de
recuperar o enriquir la seva curiositat

BREU HISTÒRIA DE LA IGUALTAT A TRAVÉS DE TRES EXPERIÈNCIES
EDUCATIVES: SUMMERHILL, ESCOLA MODERNA, PAIDEIA