Assaig General
(Es dirigeix cap el piano, s’ajup i figura que agafa dues galledes buides —soroll de galledes entre
caixes—; amb els braços una mica oberts i els punys closos va al centre i deixa les galledes a terra
—entre caixes sorolls sincronitzats— La CARME, simula seure sobre una banqueta i agafa una de les
galledes i la posa davant seu. En anar a munyir, figura rebre un cop de cua a la cara.)
CARME. — Aquesta cua! Ten compte, Carmela!
VEU. — Muuuuuuuh!
(Simula munyir uns moments. Deixa de munyir i canvia les galledes. Segueix munyint.)
Muuuuuuuh!
CARME. — Quieta, Carmela!
(Quan ha acabat de munyir, s’aixeca, simula agafar una braçada d’alfals i la posa a la menjadora.)
CARME. — Té, perquè reprenguis força.
VEU. — Muuuuuuuh!
CARME. — De res, dona.
(Agafa les dues galledes, les col·loca sobre ta taula i sempre amb les mans per endavant, va cap a
l’esquerra, on simula agafar una altra galleda plena d’aigua i es posa darrera la taula. Simula que
tira aigua a la primera galleda.)
VEU. — Xxxxxxx!
CARME. — Ja n’hi ha prou, pare?
VEU. — Sí, filla.
(Fa la mateixa operació amb la segona galleda.)
Xxxxxxx! Prou, filla meva.
CARME. — Prou? Per què, pare?
VEU. — Aquesta, és de vuit pessetes!
(CARME simula llençar l’aigua sobrant, i, sempre com a somnàmbula, torna a les seves cadires i,
novament; es posa a dormir i a roncar. Entra en GRAU pel passadís central del pati de butaques. Va
amb el cap embenat i amb creus d’esparadrap a les galtes i al nas. Ve gemegant.)
GRAU. — Ja són tots fora! Millor! Així no veuran com m’ha deixat aquesta fera de la Carlota! Ai!
Estic ben macat! En començar la declaració, tot ha anat com una seda. Me la sabia de memòria, però,
quan he arribat a allò de: “deixa de ser gamarussa...” m’ha donat una mena de plantofada que m’ha
semblat que; tenia el cap ple de picarols. Després, m’ha ficat un colze a l’ull; m’ha esgarrinxat, m’ha
Insultat, m’ha agafat per aquí (El coll de l l’americana.) i per aquí (El darrera dels pantalons.) i m’ha

46