LITERATURA (CATALÀ)

PREVENTA

20 noviembre 2019

Traça un perímetre
Martínez, Cesc
Castellano): Un retrat calidoscòpic
d’una societat malalta, d’un temps i les
seves misèries –que són les nostres.

20/11/2019

18,17 € sin IVA / 18,90 € con IVA /
Rústica con solapas / 14 x 22 cm /
256 págs.

Escrit com una cartografia de les últimes dècades i —
potser— les que vindran, Traça un perímetre aplega
quatre moviments. Del relat històric a la re-cerca
detectivesca, la faula, el reportatge i la ficció pulp, les
aventures que s’hi narren travessen paisatges canviants
per la força dels seus personatges. Adolescents de
perifèria, a tocar dels despoblats de la Catalunya
interior, que proven d’entendre fins on poden arribar
envoltats com estan de quinquis, bojos, cap-rapats i
adults que se’ls endú el corrent. Artistes delinqüents
que alimenten el propi mite de silenci i que
documenten clandestinament les cues de migrants que
travessen Europa. Una caravana que avança des de
l’Hindu Kush seguint una crida animal, buscant
inversament el límit cap a l’interior, creuant-se amb
xarxes de traficants i amb la necessitat de sentir explicar
històries. Un espia industrial que es reinventa i una
coyote altruista que fugen per un espai distòpic sense
noms, recorrent un amor sotmès a la provisionalitat.
Quatre moviments sobre l’instint de construir el propi
món i les possibilitats de sortir-se’n, i que reflexionen
sobre la permanència —o no— de l’escriptura.
Entrellaçats de vegades conceptualment, de vegades
pels seus protagonistes o narradors, els quatre relats de
Traça un perímetre componen un retrat calidoscòpic
d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries,
que són les nostres. Els personatges que donen vida al
nou llibre de Cesc Martínez estan abocats a una recerca
perpètua en un espai que es plega i s’esquinça
contínuament, obligant-los a obrir, l’un rere l’altre, tota
mena de camins imperfectes.

Cesc Martínez (Manresa, 1974) va publicar el seu primer llibre a Editorial Emboscall l’any 2001: Bits, un recull de microcontes i
experiments en prosa. Poc després va formar part del col·lectiu editor de la re-vista digital El Tacte que Té i va començar un seguit
de col·laboracions periodístiques sobre arts escèniques i performatives. El 2009 va participar en el volum Nueve fresquíssimos
d’Espanya (Produccions Escopeta). El 2011 va aparèixer la seva primera novel·la, Opi i sardines (La Magrana), una ficció sobre les
coses que es perden entre generacions i la impossibilitat de conèixer la història completa, amb apunts sobre el cas Scala: «Estil
esquerdat, fa avançar la història amb enginy i engany, fa una marrada de jazz i cementiri abans d’entrar en matèria i tot plegat m’ha
semblat esplèndid» (El Llibreter); «Una bona novel·la, un relat a voltes espasmòdic, postmodern, que ens porta per temps de ficció
diferents, per mirades de personatges sorprenents» (Joan M. Minguet Batllori). D’ençà d’aleshores, ha contribuït en algunes
publicacions esparses i se l’ha vist corregint i traduint.