El Punt Avui - Notícia: “Sí que es Pot no té resoltes totes les preguntes”

3 de 4

http://www.elpuntavui.cat/article/884278-lsi-que-es-pot-no-te-resoltes-...

No totes les portes estan tancades i moltes es van obrint. Moltes
vegades se subestima la mobilització ciutadana. Fa uns anys era
impossible que una força emergent progressista com Podem
defensés el dret a decidir dels catalans. No se'ls pot demanar que
siguin independentistes, però darrere hi ha una lluita política. Si es
proclamava la independència unilateralment com volen d'altres, la
negociació amb l'Estat espanyol s'ha de fer igualment. I calen
consensos suficients que et donin base per negociar amb l'Estat. El
que deia Oriol Junqueras sobre el procés de desconnexió és una
simpàtica fantasia romàntica. Tothom sap que l'Estat oposarà una
ferma resistència i que la UE ho veuria amb preocupació. No pot
vendre el relat que una secessió no estarà acompanyada d'una
seriosa resistència. No vol dir que el procés estigui tancat o que no
sigui possible, sinó que necessita molta força
i anar pas a pas.

La mobilització ciutadana dels darrers anys ha tingut molta
influència en les evolucions polítiques arreu de l'Estat. És clar que
difícilment hi repetirà un govern del PP i que el bipartidisme està a
la baixa. Això què vol dir? Que tot estarà més fragmentat. I que si
forces com Equo, IU i Podem fan un discurs progressista
comprensible per a la gent de la resta de l'Estat es teixeixen
complicitats. És allò de: “No volem que Catalunya se'n vagi, però la
decisió correspon als catalans.”

Com sempre, depèn de la correlació de forces i del diàleg. Els que
s'imaginen que abstraient-se i tirant endavant seria possible,
haurien de mirar cap a Grècia i veure com n'és de difícil defensar la
sobirania d'un petit país i com els poderosos són capaços de
trepitjar i humiliar. Per tant, cal no perdre els nervis, sinó buscar
amistats. Nosaltres el que volem és un espai molt ampli on es
trobin sense precondicions tots els sectors de la societat que
defensen el dret a decidir. A vegades no es té prou en compte que
en les municipals han caigut governs com el de Madrid, el de
València, el de Saragossa i, també, el de Barcelona. Hi ha un
moviment que indica que allò que passa a Catalunya no és aliè a les
plaques tectòniques de la societat espanyola. Un moviment que
indica que els consensos de la Transició s'han esgotat i que, amb
maneres i ritmes diferents, hi ha una voluntat de canvi.

Perquè el problema no és la independència, és arribar a la
sobirania. Amb sobirania, qui tingui intenció de votar per la
independència ho farà i qui no, no. I no ens barallarem, perquè el
resultat serà acceptat per tots. Sense una base política àmplia que
faci que la voluntat d'independència sigui majoritària i reconeguda
per la resta, no pot progressar. La sobirania per decidir-ho tot: si
som independents, un estat federat, una república independent
amb un projecte compartit... El problema és conquerir la sobirania,
la capacitat del poble per decidir lliurement i democràticament
sense caure en divisions artificioses o conflictes d'identitat.

09/08/2015 03:07