Energia neta. El sentit, les prioritats i les eines per actuar
Les energies renovables; l’estalvi i l’eficiència; l’autoabastament i la descentralització del sistema
són els conceptes clau de la moció per la Sobirania Energètica de Catalunya que el Parlament va
aprovar el desembre de 2013, document en el qual es fa palesa també la necessitat d’assolir un gran
acord de país que assenyali el camí cap a un nou model energètic.
Aquest mateix any, l’Estat espanyol aprova la nova llei del sector elèctric, amb la qual, d’una banda,
s’elimina qualsevol incentiu a l’estalvi i l’eficiència mitjançant un increment extraordinari dels
costos fixes, i de l’altra, es retallen amb efectes retroactius els atorgats fins aleshores a les energies
renovables i, molt especialment, als petits productors fotovoltaics. Uns preus del petroli que superen el llindar dels 100 $ el barril, i l’emergència de la pobresa energètica en la societat catalana,
afavoreixen també l’impuls d’aquest nou marc estratègic i polític.
Així, en un escenari favorable per a la transició energètica, el Govern de Catalunya elabora un document
de bases preliminar amb els reptes i objectius a enfrontar per assolir un model 100% renovable l’any
2050, alhora que dissenya un procés de concertació per construir-lo amb el màxim consens possible.
Neix així la Mesa de negociació del Pacte Nacional per la transició energètica, la qual permet obrir el
debat a tots els sectors i recollir les iniciatives procedents dels àmbits associatiu, acadèmic i professional.
Els canvis en el model energètic internacional en els darrers tres anys han demostrat, precisament, fins a quin punt és imprescindible evolucionar cap a un sistema distribuït, renovable i democràtic, on la verticalitat del sistema convencional, dominat per grans empreses, deixi pas a un
de més distribuït i horitzontal. La davallada del preu del petroli a valors de 40 $; la irrupció de
l’emmagatzematge elèctric; l’increment de l’autonomia del vehicle elèctric i la tecnologia fotovoltaica a preus assumibles han posat també la qüestió al centre del debat. El Parlament de Catalunya
aprova així el juliol de 2016 una nova moció que insta el Govern a incorporar tots aquests aspectes
en el Pacte Nacional per a la transició energètica.
El consens internacional que s’assoleix a París l’any 2015 pel que fa a la necessitat de reorientar el model
energètic per fer front als reptes climàtics, fa que els estats es plantegin ja la transició com un procés ineludible. La Comissió Europea presentà el passat 30 de novembre el paquet legislatiu Clean Energy for All
Europeans, en el qual l’eficiència en els edificis, l’autoconsum, el vehicle elèctric, l’apoderament ciutadà i
la vulnerabilitat energètica dels consumidors constitueixen els eixos prioritaris d’actuació.
El document que teniu al davant és fruit del consens aconseguit fins al moment a l’empara del Pacte
Nacional per a la transició energètica, tot i que per tirar endavant caldrà un suport majoritari i
el compromís parlamentari. Els reptes que s’han d’assolir no són senzills i les resistències al canvi
són sempre inevitables en un marc regulatori estatal que, avui per avui, no permet ser optimista a
l’hora d’emprendre el camí cap a un nou model energètic més renovable, net, eficient, saludable i
democràtic.
Assumpta Farran i Poca
Directora
Institut Català d’Energia