correcta dels sistemes de producció i transport del sistema elèctric, sota els principis de transparència, objectivitat i independència.
•

L’operador del sistema gasista, que vetllarà per la gestió correcta de les xarxes bàsiques i de transport secundari de gas natural i actuarà com a autoritat entre els
diferents subjectes del sistema gasista.

•

La Comissió de Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica, que serà el referent de
l’Organisme Internacional d’Energia Nuclear de l’OCDE, de l’Associació Internacional de Reguladors Nuclears i de l’Associació de Reguladors Nuclears Europeus.

Cal tenir present que una transició energètica no pot estar únicament basada en l’àmbit
tecnològic, perquè no serà socialment eficaç si no va acompanyada d’una transició
energètica econòmica i social. Per tant, cal desenvolupar simultàniament aquesta dimensió econòmica i social bàsicament mitjançant:
•

La definició i implementació del control democràtic de l’estratègia, la planificació i la gestió energètiques.

•

L’establiment d’un nou model de presa de decisions que vertebri les diferents
instàncies participatives, consultives, representatives i executives.

•

La transparència en la gestió dels sistemes energètics i l’establiment de responsabilitat dels gestors.

Altres aspectes clau del nou model de governança del sistema energètic són:

47

•

La creació d’una autoritat reguladora del mercat de l’energia a Catalunya, amb
funcions de garantia de la bona competència en aquest mercat i que també ha de
tenir com a àmbits d’actuació, la protecció dels interessos dels usuaris d’energia
i dels diferents agents que de manera raonable es puguin veure afectats durant
la Transició Energètica, l’estímul normatiu a la generació distribuïda d’energia
elèctrica, l’establiment d’un règim de drets i deures entre els diversos actors així
com un sistema tarifari just i competitiu, etc.

•

La creació d’un organisme públic potent, amb les dotacions humanes i pressupostàries necessàries per dur a terme les actuacions esmentades en els eixos 3 i
4, en col·laboració amb la resta de departaments de la Generalitat de Catalunya i
d’administracions públiques de Catalunya, així com amb els ciutadans i les empreses del país. La base d’aquest organisme públic ha de ser l’actual Institut Català d’Energia (ICAEN), al qual caldria dotar de les competències en matèria de
planificació energètica i de capacitat reguladora i de control i inspecció pel que
fa a les energies renovables i l’eficiència energètica. En aquest sentit, una opció
seria la reconversió de l’actual ICAEN a una Agència d’Energia. Igualment, la
democratització necessària de l’energia requereix que l’òrgan de direcció, sigui

EIX 7. Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea