2.5  Seguretat i defensa

la pràctica de la seguretat i s’està alterant la
diferència de funcions entre cossos policials
i efectius de defensa, que tot i existir, s’ha difuminat parcialment en alguns casos, fet que
possibilita funcions més clarament militars o
de defensa de certs cossos policials.

Si bé ja existeix un model de seguretat propi a Catalunya –basat en la seguretat ciutadana i la gestió d’emergències–, no s’han pogut desenvolupar gaires altres components
que formen part de les estructures bàsiques
de seguretat interna d’un Estat pel fet de ser
competències de l’Administració central. I,
per tant, tampoc no s’han creat ni desenvolupat els components vinculats a la seguretat
internacional.

L’actual sistema de seguretat de Catalunya
s’ha construït entorn de dos grans components: la seguretat ciutadana, que es proveeix
fonamentalment mitjançant policia local i policia autonòmica, i la gestió de les emergències,
que combina efectius professionals i voluntaris. Subsidiàriament, hi ha també tot el que es
refereix a seguretat privada. És un model amb
clara vocació de sistema de seguretat pública.

La seguretat és un bé públic que l’Estat ha de
proveir necessàriament als seus ciutadans. La
seguretat és alhora un dret per a la ciutadania i
un deure per a l’Estat, fet que implica que s’ha
de proveir com a garantia i alhora com a servei. I en un món creixentment interdependent,
la provisió de la seguretat exigeix coordinació
tant en l’àmbit intern com en l’internacional.

2.5.1  Elements definitoris del
nou sistema de seguretat

La provisió de la seguretat està vinculada a la
provisió de llibertat i de justícia. Per proveir-la
cal emprar diversos instruments, tot distingint
entre l’àmbit de la seguretat interna (circumscrit al que s’esdevé a l’interior de les fronteres
pròpies) i l’àmbit de la seguretat externa o internacional (vinculada a fets, actors o relacions
transfronterers o internacionals). La provisió de
la seguretat interna i internacional està vinculada a moltes altres polítiques públiques i pot presentar fórmules organitzatives molt diverses.

Catalunya, per les seves dimensions, estructura econòmica, i ubicació geogràfica i geopolítica, té uns riscos i unes amenaces semblants als de la resta de països europeus. No
té amenaces territorials dels seus veïns, almenys en termes militars. A més, Catalunya
continuarà inserida en l’escenari europeu, internacional i de bones relacions transatlàntiques, per la qual cosa emprarà com a referència els estàndards de la UE en seguretat
interna i internacional.

Cal tenir en compte però, que les estratègies de seguretat dels països occidentals i d’organismes europeus, tot i distingir entre seguretat interna i seguretat internacional, tracten
gairebé del mateix: terrorisme, ciberseguretat, seguretat energètica, lluita contra la delinqüència organitzada, protecció d’infraestructures bàsiques o crítiques, entre d’altres. La
coordinació i la intel·ligència són al centre de

Pel fet de ser país de nova frontera s’intensifiquen alguns riscos i amenaces, per la combinació de les dificultats de la transició vers un
model de seguretat més ampli i la necessitat
de reestructurar el model existent.
Cal tenir en compte, a més, les dificultats, derivades de la incertesa sobre el grau de col·
laboració amb l’Estat espanyol i de la neces88