1.1  Legitimació del procés
d’autodeterminació

Una defensa del procés d’autodeterminació
ha d’integrar les raons que han dut, a la majoria de la ciutadania i el Govern de Catalunya,
a triar aquest camí amb un conjunt de principis sòlids que siguin acceptables per part
dels diversos agents de la comunitat internacional (diplomàtics, governs, institucions i organitzacions internacionals) i que comptin,
com a mínim, amb la comprensió i l’empatia
dels mitjans de comunicació i de l’opinió pública dels altres països.

dependent es considera un dret primari
dels individus d’una col·lectivitat territorialitzada, sempre que es compleixin determinades condicions contextuals, com ara la
facticitat del nou Estat (econòmica, política,
etc.), la facticitat de l’Estat anterior, que es
garanteixin els drets de les minories, i que
no es generi una significativa inestabilitat
internacional.

1.1.2  L’autodeterminació com a
dret inalienable d’una comunitat
nacional

La defensa d’aquest procés es fonamenta en
tres grans principis: l’autodeterminació com a
exercici del dret a decidir democràticament
dels pobles; l’autodeterminació com a dret
inherent a la naturalesa de Catalunya com a
nació, i l’autodeterminació com a últim recurs
per posar remei a una situació sistemàticament injusta.

El dret d’autodeterminació recolza aquí en un
dret a la sobirania que es deriva directament
del caràcter de comunitat nacional d’un determinat col·lectiu.
Atesa la força de la democràcia com a principi de legitimació política, avui en dia els dos
primers principis tendeixen a combinar-se per
justificar un procés d’autodeterminació en dos
passos seqüencials: primer, una comunitat nacional és dipositària última, per la seva condició
de nació, de la seva sobirania, i, segon, aquesta
comunitat té, en aplicació d’un principi democràtic, el dret a exercir aquesta sobirania.

Aquests tres principis són vàlids (per al cas
de Catalunya) i poden ser utilitzats alhora,
amb alguna variació en l’èmfasi de l’explicació segons l’audiència internacional.

1.1.1 L’autodeterminació
per aplicació d’un principi
democràtic

Aquest argument democràtic té diversos
avantatges. En primer lloc, té molta acceptació a Catalunya entre la ciutadania i, en segon
lloc, ha estat utilitzat, amb èxit, pel Govern,
pel Parlament i pels partidaris de celebrar la
consulta. Lliga bé amb el consens liberal i
democràtic que preval a bona part del món.
Recolza en una doctrina important que es
troba sobretot al dictamen del TS canadenc.
I es pot fonamentar en les declaracions, repetides, del Parlament de Catalunya de reservar-se el dret d’autodeterminació.

Especialment en societats liberal-democràtiques, l’autodeterminació es justifica d’una
manera gairebé intuïtiva, ja que respon al
principi democràtic basat en:
• La legitimitat de l’autoritat política basada
en el consens dels governats, considerats
com a unitat de decisió col·lectiva (demos) –inclosa la capacitat d’una població
de decidir constituir-se com a tal unitat; i
• L’autonomia moral dels individus. D’aquesta manera, el dret a constituir un Estat in19