Cansades de reivindicar obvietats

D

imecres ens llevàvem amb el titular “Una de cada tres europees
han patit una agressió sexual o física”. Una dada que ens colpeix
brutalment, però malauradament no ens sorprèn. Ens resigna
amargament a seguir lluitant, a no poder dir a aquells que afirmen “el feminisme és un anacronisme” que tenen raó. Les dones, com els
catalans, estem cansades de reivindicar obvietats, però sabem que si no les
reivindiquem perdem la lluita.
Les dones volem deixar de celebrar el 8 de març com un record d’allò que encara no hem assolit, igual que els catalans volem una data que representi allò
contrari a l’11 de setembre. Ara bé, mentre no passi, seguirem pencant de
valent per dignificar les dones en un món ple de referents que ens menystenen i classifiquen en un ordre inferior. Seguirem feminitzant el nostre entorn
i educant la nostra mainada com a iguals.
Queda molta feina a fer, i si continuem massa temps més dins d’un estat que
està aconseguint el somni de Marty McFly, encara haurem de reivindicar
més obvietats. Crèiem que per fi la gent començava a interioritzar una idea
ben senzilla, que les dones tenim dret al nostre propi cos, i resulta que hem
de sortir al carrer a cridar que no volem ser víctimes de la doble moral del PP.
Perquè no podem permetre que aquells que no saben viure en llibertat amb
el seu propi cos, sentenciïn el futur de milers de joves que no tindran diners
per agafar un vol.
La lluita que tenim entre mans pot desesperar, perquè cansa haver de tornar
a lluitar per drets que semblaven assolits. Però qui ens hagués dit als independentistes fa un parell d’anys que això ho tindríem tan a tocar?
Bàrbara Lligadas

Vaig conèixer els follets de l’Espiga
Doncs sí. M’he proposat conèixer personalment els nens i nenes de Viladecans. M’he ofert a les
escoles. Ja ho explica la Montse Pastor
en aquest mateix número. Però també
m’he ofert als caus i als esplais.
Els primers amb qui he tingut contacte han estat els follets, els nens i nenes més petits de l’A.E. l’Espiga, amb
els quals vaig passar una estona sensacional. Vaig flipar només de veure
com em miraven... i les preguntes que
feien. Sort que el mamutaire Vicenç
va respondre a totes les seves inquietuds (amb gran imaginació, per cert).
Van ballar el Patatuf al meu voltant
i jo em vaig emocionar. Repetirem:
caus, esplais, per què no em veniu a
veure? Només cal que m’escriviu a
mamutviladecans@gmail.com. Petons
El vostre Mamut (encara sense nom)

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 75 - Març 2014

6