CATALÀ

PREVENTA

4 septiembre 2019

Sisa, Jaume
Els llibres galàctics

04/09/2019
25,87 € sin IVA / 26,90 € con IVA /
Rústica (dos volúmenes)
14 x 22 cm / 764 págs.

Reunim en dos volums l’obra (quasi) completa de
Jaume Sisa, el cantautor galàctic autor del clàssic
Qualsevol nit pot sortir el sol, i els seus alter egos
Ventura Mestres, Ricardo Solfa, Armando Llamado i
el Viajante. Repartits en set llibres, cada un dels dos
volums expliquen les vides conquistades per Sisa: la
vida cantada, la somiada, la pensada, la viscuda, la
prestada,
l’amagada
i
la
reencarnada.
El llibre primer, «Lletres musicals», conté la
col·lecció íntegra de cançons de Sisa, puntejades
pels pròlegs que Ventura Mestres, el seu
comentarista oficial, n’ha escrit al llarg dels anys. El
segon, «Poesia dispersa», compagina poemes i
prosa poètica. El tercer, «Rumiacions», reuneix una
quarantena
d’aforismes
que
expressen
el
pensament de l’autor. El quart, «Autoxocs Lavida»,
aplega correspondència, articles de premsa, un
dietari inèdit, dedicatòries i parlaments; el resultat és
una vivíssima autobiografia fragmentària. El cinquè,
«In-térprete polifacético», inclou l’escassa obra
escrita de Ricardo Solfa: una targeta de visita. El
sisè, «Cancionero y variedades», és el llibre
d’Armando Llamado, la màscara més esquiva de
Sisa, autor de les cançons de Solfa i de tres
poemaris que veuen la llum aquí per primer cop. El
setè i últim llibre, «El Viajante», unifica a través de
l’ens metafòric d’un viatjant de comerç –on nien
Sisa, Mestres, Llamado i Solfa– el mostrari de
sensibilitats i contradiccions que exemplifiquen la
cosmovisió galàctica general.

Jaume Sisa (1948). Natural de Barcelona i fill de la Paquita i del senyor Sisa, després d’una infantesa normal i
corrent, aprofita bonament els estudis de comerç general i, de més grandet, es compra amb guanys propis una
guitarra. Havent passat per feines variades, relatives a la seva condició social, exerceix de cantautor galàctic una
colla d’anys, perseguit de prop per una miopia endèmica i familiar. Enregistra més d’una vintena de discos, fa
música de ball, collage sentimental, teatre, sorolls refinats i, de tant en tant, dona una nota fora de to, per si un
cas. A partir de mitjans dels vuitanta floreixen una sèrie de personatges entorn d’ell que el col·loquen
definitivament en òrbita perpètua al voltant d’una galàxia que va del Poble Sec fins a l’infinit més nebulós.
Es declara partidari del descobriment d’Amèrica i assegura que el capellà diu: «La veritat de la vida és l’autèntica
mentida.» Antiprofessional, mínimament cultivat del bolet i artista de franquícia il·limitada, pensa morir-se quan li
toqui i considera que l’alegria inconscient, la que no fa riure, és de les poques coses bones que val la pena tastar
sense mesura.